dijous, 17 de febrer del 2011

Sessió 3 15/02/11

Avui hem començat la classe parlant sobre el Desenvolupament emocional. El que he estret, és que el desenvolupament emocional es refereix al procés en què un infant construeix la seva pròpia identitat, la seva autoestima, la seguretat i la confiança en sí mateix i en el món que l'envolta mitjançant les interaccions que estableix amb els seus altres significatius.
Hem parlat del desenvolupament de l'expressió emocional al llarg dels primers anys de vida de l'infant. Per exemple:
-Dels 0 a 6 mesos, apareix la rialla en l'infant, i aquest és capaç de donar una resposta depenent del to de veu de la persona.
- Dels 7 als 12 mesos, aungmenta l'ira i la por en l'infant, i aquest millora l'autoregulació emocional.
- Als 1 i 2 anys, apareixen les emocions autoconscients (vergonya, enveja, orgull...), i apareix també la resposta empàtica.
Arribats a aquest punt, ha sortit la qüestió de: si no has passat per la mateixa situació que l'altra persona, pots empatitzar amb ella?
Tal vegada si pots empatitzar amb aquella persona, i intentar posar-te a la seva pell i sentir com ella, però segurament no ho faràs al mateix nivell que ella es sent.
- Dels 3 als 6 anys, a mesura que millora en l'infant la representació i el llenguatge, es desenvolupen estratègies conductuals per a l'autoregulació emocional. A aquesta edat també començen a comprendre més les emocions de les persones que l'envolten.

Després d'això, varem parlar del Desenvolupament afectiu i social de l'infant.
Hem comentat que el desenvolupament afectiu i social és, en un sentit ampli, aquella dimensió evolutiva que es refereix a la incorporació de cada nen a la societat on viu.
Existeixen una sèrie de processos que intervenen en aquest desenvolupament social de l'infant, com per exemple:
- Els processos interactius que donen lloc al coneixement social.
- Els processos interactius orientats a la formació i desenvolupament dels vincles afectius i socials. Aquestos vincles afectius condicionen el desenvolupament social de l'infant.
- Els processos interactius que socialitzen les emocions i promouen el desenvolupament emocional. Que regula la expressió de les emocions, i es desenvolupa la comprensió de les emocions pròpies i alienes.
- Els processos interactius de conformació de la conducta socialment acceptable i de control de la inacceptable.
- Els processos de construcció de la identitat personal diferencial. L'infant depenent de les seves característiques diferenciadores (físiques, motores, perceptives, temperamentals...) es relacionarà de forma determinada amb el seu entorn.



¿Cómo influye en las personas el tipo de vínculo formado en al infancia?

Los niños que han establecido un vínculo de seguridad y que, por tanto, cuentan con una base segura, no necesitan estar abrazados a sus madres continuamente. Se sienten seguros para alejarse de ella y explorar el ambiente, porque saben que ella seguirá ahí cuando vuelvan. Esta libertad les permite intentar y aprender cosas nuevas, afrontar problemas y sentirse más tranquilos ante las situaciones nuevas o desconocidas.

Entre lo tres y cinco años, los niños con vínculos afectivos de seguridad son más curiosos y competentes, se llevan mejor con otros niños y tienen mayor probabilidad de establecer amistades íntimas. También tienen una mayor probabilidad de ser independientes en el preescolar y consultar a los profesores sólo cuándo los necesitan.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Sessió 2 10/02/11


-ACTIVITAT 1: QUÈ SÓN LES EMOCIONS?

La classe d'avui l'hem començat treballant sobre què són les emocions?
Prèviament a casa cadascuna havíem de fer la nostra reflexió personal sobre que són per a nosaltres les emocions.
La meva definició d'emoció és la següent:
"Les emocions són respostes d’un individu envers diferents estímuls de l’entorn o d’un mateix".

Després, en grup amb Danae i Marina hem posat en comú les nostres definicions personals, i hem consensuat una frase per a definir què són les emocions:
"Les emocions són un conjunt d’alteracions o respostes físiques i psíquiques d’un individu causades per distints estímuls interns o externs i que es manifesten de formes diferents".

Debatint amb tota la classe han sortit altres reflexions per a definir les emocions com per exemple:
"L'emoció és un sentiment subjectiu, cada persona expressa les emocions de forma diferents".
"L'emoció és un sentiment universal, tot el món té emocions".


-ACTIVITAT 2. EMOCIONES PRIMARIAS Y SU ALQUIMIA

La següent activitat consistia en, de la lectura 'emociones primarias y su alquimia', escollir com a màxim 3 definificions de cada emoció que millor la caracteritzaven dins l'educació i que ens semblin més significatives. Primer havíem de fer-lo de forma individual i després havíem de consensuar amb el petit grup i decidir quina és la frase més significativa.

Parlant a classe hem comentat que les emocions són passatgeres, i podem passar ràpidament d’una emoció a una altra.
Un sentiment a diferència d'una emoció, és allò que connexiona amb el teu interior.

Les frases que jo he escollit personalment i que em semblaven més significatives de cada emoció són les següents:

AMOR
- Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico.

- Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente.

En grup, coincidint amb una de les definicions que jo havia escollit, hem deficidit que la frase que més caracteritza l'emoció de l'amor és:

- Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades.


En gran grup hem comentat que com a mestres, pares i mares hem de tenir sempre present aquesta emoció.  Que tothom cerca ser estimat. Si un nen fa un rebuig segurament està cercant una estima.

MIEDO
- El miedo, al mismo tiempo que permite crear, también limita. Conocerlo ayuda a crecer.

- Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obtener de él ventajas o poder.

En grupo:
- El miedo, al mismo tiempo que permite crear, también limita. Conocerlo ayuda a crecer.

Parlant sobre aquesta emoció ha sortit, que si reconeixes la por podras superar-la. Si sentim por podem crear alternatives per a superar-la. Les persones que s'enfrentan a la por arriben a ser persones creatives.

RABIA
- Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie.
- Verbalizar la situación emocional a otra persona.

En grupo:
- Dar un tiempo para que el niño pida perdón, porque aprender a pedir perdón es difícil después de sentir mucha rabia, sobre todo sentirlo. Dar tiempo es fomentar la sinceridad de aquello que decimos y aquello que sentimos.

Parlant sobre la ràbia hem comentat que és una de les emocions més 'complicades'.
És interessant que la ràbia sigui un procés. En un primer moment hem d'acollir a l'infant físicament quan senti ràbia, després hem de parlar per a que s'adongui de lo ocurrit, i per últim hem de donar temps per a pensar, per a que l'infant demani perdó. 
És una de les emocions que més ens consta acceptar per què és de les més escandaloses.

TRISTEZA
- Si nos permitimos expresar la pena es más problabe que, poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podamos comenzar de nuevo.

En grupo:
- Cuando una persona acepta sus tristezas está también más abierta a disfrutar de las alegrías, del amor y de todo lo que nos aporta la vida.


ALEGRIA
- Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener solucions y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor.
- Poder reírse de uno mismo es una muestra de humildad y de tolerancia hacia uno mismo. Se puede proponer a los niños y también a los adultos.

En grupo:
- Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener solucions y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor.


Després d'aquestes activitats tenc una visió molt més detallada de què són les emocions, i de la importància que aquestes tenen a la nostra vida diària. M'he concienciat de que és molt important tenir en compte les emocions i de fer-les fora quan el propi cos ho demana.

dimecres, 9 de febrer del 2011

Sessió 1 08/02/11

Hola a tothom! Sóc Susana Martín i aquí començo la meva carpeta d'aprenentatge de l'assignatura 'Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància'.
Sóc estudiant d'Educació Infantil i en aquest moment estic a Segon de Grau. Al igual que amb la resta d'assignatures, amb aquesta esper gaudir i aprendre el màxim possible de forma profitosa per a la meva formació com a docent.
El primer contacte amb l'assignatura m'agradat bastant ja que tant la metodologia del professor, com els continguts que treballarem al llarg del curs semblen interessant.
Al igual que amb altres assignatures estudiades al llarg de la meva formació, he decidit crear la meva carpeta d'aprenentatge dins aquest bloc, el qual enllaçarè al meu portafolis d'estudis, per a un futur tenir al meu abast, d'una manera ordenada i accesible, la recopilació de tot el treball realitzat al llarg dels meus estudis.
Amb la pràctica he après que aquest mètode de portafoli és molt profitós per a la meva formació com a docent, ja que a la vegada que jo tenc un espai per plasmar els meus treballs i accedir-hi en un futur, també tenc l'oportunitat de compartir-los amb altres persones a la xarxa. 



1. Primera emoció del semestre

Sóc Susana Martín i l’emoció que sent en aquest començament de semestre és d’angoixa. Estic una mica angoixada pel començament de les noves assignatures les quals encara no sé molt bé com seran, ni que farem. A més a més, només veure l’horari d’aquest semestre m’he angoixat degut a la densitat d’aquest, ja que els dimarts i els dijous passarem tot el dia a la universitat.
Així a cop d’ull m’ha semblat bastant angoixant el començament del nou semestre, segurament aquest sentiment minvarà amb la marxa.

A diferència del meu sentiment d'angoixa, a classe les meves companyes han exposat diferents sentiments com alegria, nerviosisme, recel...

Penso que aquestes primeres impressions i emocions venen molt condicionades segons l'estat anímic de la persona. Algunes companyes ens trobem en un moment en el que tenim emocions que es poden considerar negatives, i en canvi altres senten emocions positives, però segurament aquestes emocions aniran canviant al llarg del curs.


2. Quines són per tu les emocions primàries?


A classe hem comentat que les emocions primàries permeten la supervivència de l’espècie. Aquestes existeixen a tot arreu però no es manifesten igual a tot arreu. Nosaltres hem de ser capaços i hem de donar-nos permís i permetre mostrar i treballar totes les emocions.

Al plantejar-me la qüestió de quines són les emocions primàries, les primeres que m'han arribat a la ment  i que pensava que eren les primàries són: 

- Felicitat/Alegria: sentiment positiu, benestar social i físic.

- Tristesa: sentiment negatiu, malestar emocional i físic causat per un estímul. La tristesa és imprescindible i necessària per a identificar el dol i superar-ho.

-  Por: sentiment negatiu, alerta física i emocional envers un estímul. La por és un mecanisme de defensa imprescindible. És una de les emocions socialment pitjor vistes. La por ens salva de fer coses que no deuríem o no volem fer. La por és respecte envers determinades elements.
El professor ha comentat una frase relacionada amb aquesta emoció que m'ha agradat molt: “Els nens sense por donen molta por”.

- Estima/Amor: sentiment positiu, benestar emocional i físic envers un estímul. L’Amor és estimar a determinats elements.

 


Però després de la posada en comú i de consensuar amb les companyes m'he adonat de que no havia tingut en compte la emoció de la Ràbia.

- Ràbia: sentiment negatiu, rebuig cap a un determinat estímul. Agressivitat continguda. Surt envers una amenaça. És conseqüència d’una situació estressant. La ràbia pot ser positiva per a prendre decisions.