Sessió 3 15/02/11

Avui hem començat la classe parlant sobre el Desenvolupament emocional. El que he estret, és que el desenvolupament emocional es refereix al procés en què un infant construeix la seva pròpia identitat, la seva autoestima, la seguretat i la confiança en sí mateix i en el món que l'envolta mitjançant les interaccions que estableix amb els seus altres significatius.
Hem parlat del desenvolupament de l'expressió emocional al llarg dels primers anys de vida de l'infant. Per exemple:
-Dels 0 a 6 mesos, apareix la rialla en l'infant, i aquest és capaç de donar una resposta depenent del to de veu de la persona.
- Dels 7 als 12 mesos, aungmenta l'ira i la por en l'infant, i aquest millora l'autoregulació emocional.
- Als 1 i 2 anys, apareixen les emocions autoconscients (vergonya, enveja, orgull...), i apareix també la resposta empàtica.
Arribats a aquest punt, ha sortit la qüestió de: si no has passat per la mateixa situació que l'altra persona, pots empatitzar amb ella?
Tal vegada si pots empatitzar amb aquella persona, i intentar posar-te a la seva pell i sentir com ella, però segurament no ho faràs al mateix nivell que ella es sent.
- Dels 3 als 6 anys, a mesura que millora en l'infant la representació i el llenguatge, es desenvolupen estratègies conductuals per a l'autoregulació emocional. A aquesta edat també començen a comprendre més les emocions de les persones que l'envolten.

Després d'això, varem parlar del Desenvolupament afectiu i social de l'infant.
Hem comentat que el desenvolupament afectiu i social és, en un sentit ampli, aquella dimensió evolutiva que es refereix a la incorporació de cada nen a la societat on viu.
Existeixen una sèrie de processos que intervenen en aquest desenvolupament social de l'infant, com per exemple:
- Els processos interactius que donen lloc al coneixement social.
- Els processos interactius orientats a la formació i desenvolupament dels vincles afectius i socials. Aquestos vincles afectius condicionen el desenvolupament social de l'infant.
- Els processos interactius que socialitzen les emocions i promouen el desenvolupament emocional. Que regula la expressió de les emocions, i es desenvolupa la comprensió de les emocions pròpies i alienes.
- Els processos interactius de conformació de la conducta socialment acceptable i de control de la inacceptable.
- Els processos de construcció de la identitat personal diferencial. L'infant depenent de les seves característiques diferenciadores (físiques, motores, perceptives, temperamentals...) es relacionarà de forma determinada amb el seu entorn.

¿Cómo influye en las personas el tipo de vínculo formado en al infancia?

Los niños que han establecido un vínculo de seguridad y que, por tanto, cuentan con una base segura, no necesitan estar abrazados a sus madres continuamente. Se sienten seguros para alejarse de ella y explorar el ambiente, porque saben que ella seguirá ahí cuando vuelvan. Esta libertad les permite intentar y aprender cosas nuevas, afrontar problemas y sentirse más tranquilos ante las situaciones nuevas o desconocidas.

Entre lo tres y cinco años, los niños con vínculos afectivos de seguridad son más curiosos y competentes, se llevan mejor con otros niños y tienen mayor probabilidad de establecer amistades íntimas. También tienen una mayor probabilidad de ser independientes en el preescolar y consultar a los profesores sólo cuándo los necesitan.