‘No n’hi ha prou amb que no em peguis i no facis mal, has d’aprendre a tocar-me, acariciar-me, abraçar-me, cantar-me, gronxar-me".
"...No es suficiente el que no me golpees, tu cuerpo tiene que ser cuenco, hogar y abrazo para mí”.
Félix López Sánchez
Amb aquestes dues frases hem començat la classe d'avui parlant de l'AFECCIÓ. Hem parlat sobre la importància d'aquesta i de l'establiment del vincle afectiu.
Com a futures mestres hem de tenir molt en compte la importància d'establir vincles afectius amb els infants. Hem de convertir-nos en un figura de confiança, proximitat i estima per als infants, i aquestos han de tenir l'oportunitat de trobar una seguretat en nosaltres.
Per a terminar la classe d'avui hem escoltat una cançó de Joan Manuel Serrat, Niño, la qual enllaç a continuació:
La cançó comença amb una frase en la qual es reflexa l'establiment d'un vincle segur entre el pare i el fill: 'A menudo los hijos se nos parecen, así nos dan la primera satisfacción'. Aquestes paraules reflexen la tranquilitat i seguritat que els pares senten al veure que els seus fills s'assemblen a ells, i per tant, és cent per cent segur de que són fills seus. D'aquesta manera és segur l'establiment del vincle d'afecte.
La cançó també diu un parell de frases que donen peu a reflexió: 'Niño que eso no se hace, que eso no se dice, que eso no se toca', 'Nos empeñamos en dirigir sus vidas', 'Niño deja de joder ya con la pelota'. Aquestes frases reflexen l'autoritat que el pare o mare exerceix sobre l'infant, i dona peu a fer una reflexió sobre l'actitud que mantenim amb ells. Hem de donar-li l'oportunitat als infants d'experimentar, de fer, de pensar... per sí mateixos. Hem de deixar als infants ser 'lliures' dins uns límits lògics. Tots sabem que el 'NO' és una paraula que ha d'estar dins l'educació, però sempre tenint en compte a l'infant com a INFANT, i pensant en el seu correcte desenvolupament i de les seves capacitats.
Com diu aquesta frase, 'Nada ni nadie pueden impedir que sufran, que decidan por ellos, que se equivoquen, que crezcan, y que un día nos digan adíós', com a pares o docents no podem evitar que l'infant pateixi, cresqui, decideixi per ell mateix o que s'equivoqui, sinó que ha de ser ell mateix el que visqui la seva vida amb els seus aconteixements.
És imprescindible l'establiment de vincles entre les persones que t'envolten i conviuen amb tú el dia a dia, però aquestos vincles a vegades es trenquen, s'enfrien o desapareixen completament. Això, és una conseqüència que com a persones hem d'aprendre a superar i hem de patir a vegades varies voltes al llarg de la nostra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada