VALORACIÓ FINAL ASSIGNATURA

Realment terminar amb aquesta assignatura és de les que més pena m’he dona. Personalment, ha estat una assignatura agradable. Per una part, m’agradava la matèria a estudiar, i per altra, les sessions no eren de cap manera avorrides i ha estat fàcil seguir-les i treure qualque cosa d’elles.

En general, no hi ha cap aspecte de l’assignatura que m’hagi costat molt de realitzar o estudiar. Si hi ha que mencionar qualque aspecte una mica costós, seria el fet de portar al dia aquest portafoli.

Degut a la càrrega i el volum de feina que portàvem durant el quadrimestre pel que fa a totes les assignatures, m’ha estat una mica complicat realitzar dia a dia les reflexions corresponents a cada classe. Crec que només el fet de pensar que havia de realitzar la carpeta d’aprenentatge i plasmar en ella tots els aspectes de l’assignatura m’angoixava una mica, ja que volia portar-la al dia per tal de no oblidar cap aspecte ni activitat.

Encara així, crec que he superat aquest fet i he portat la meva carpeta d’aprenentatge lo millor que he pogut. He plasmat tots els aspectes de l’assignatura que hem semblaven més significatius, per tal de que en un futur no queden en l’oblit i tingui l’oportunitat d’accedir a ells lo més ràpid i fàcil possible.

En conclusió, realitzar aquest portafoli d’estudis ha estat beneficiós per a la meva formació ja que he treballat en profunditat tots els aspectes tractats en l’assignatura, i a l’hora he gaudit fent aquest bloc que és una alternativa bastant innovadora.

Sessió 15 14/04/11

1

1.    Fes un recorregut  i familiaritza-te amb la pàgina: http://www9.xtec.cat/web/projectes/196

2.    Elabora un mapa de la web que et serveixi per a explicar als teus companys com està estructurada i quins són els seus aspectes més rellevants.

La pàgina web està estructura en dos parts, Educació Infantil i Primària i Educació Secundària.

Dins la part d'Educació Infantil i Primària hi ha diferents aspectes com la competència social, la comunicació, l’acollida, la inclusió, les emocions, la cultura de la pau, la mediació, etc.

Per altra part, dins la secció d'Educació Secundària hi ha cinca caixes diferents amb materials per a treballar:

-La comunicació,on trobem material per a treballar les habilitats de comunicació, i les eines que proporcionen una comunicació rica i efectiva. 

- Les emocions, on trobem material per a comprendre i conèixer millor els sentiments i emocions dels altres, i aprendre a autorregular-nos.

 -La mediació, on trobem material per aprendre resoldre conflictes, i a establir de nou la comunicació, i per a fomar-se com a mediador.

   -Les metodologies d’aprenentatge, on trobem materials on es treballa a través de diferents metodologies.

  -La tutoria, on trobem material per a treballar aspectes com, el conflicte, la comunicació, les emocions, l’assertivitat, el treball cooperatiu, l’ autoavaluació, la responsabilitat, les normes, etc.

3.    Tria una de les activitats i explica als teus companys.

 Per què l’has triat?

He triat aquesta activitat per a que els infants aprenguin a reconèixer les emocions i a la vegada,  a treballar en equip amb els companys.

Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat?

En aquesta activitat es treballaran les diferents emocions. Els infants han de ser capaços de reconèixer i produir les diferents emocions.

En què consisteix?

En un primer moment, els infants hauran de simular les diferents emocions amb la seva pròpia cara, i després decidir en grup i atorgar a les diferents cares de la plantilla, una boca per tal de que simuli la emoció que posa baix de cadascuna.

 Què necessites per a dur-la a terme?

- Plantilles amb cares que tinguin la boca.

- Plantilles amb boques que representin les diferents emocions.

 

Proposta de treball:

Passos	Tasca a fer
1	Repartir un paquet de plantilles ovals amb les emocions escrites (sis en total)
2	Entre tota la classe simular la boca que posaríem en cada expressió que ens proposa el mestre o la mestra.
3	Entre tot l’equip han de decidir quina boca  han de posar a cada cara perquè expressi l’emoció descrita a baix de cada plantilla.
4	Finalment avaluaran entre tots i totes si la cara que han dibuixat concorda amb l’emoció. Cada persona que tingui la mateixa cara dels diferents grups mostrarà la cara que han dibuixat el seu grup i valoraran si realment correspon a l’emoció.
5	Avaluació personal

Sessió 14 31/03/11

El període d'Adaptació

Un día una madre se presentó acompañando a su hijo a la escuela por primera vez. Ya era su cuarto hijo y la confianza incondicional en ese centro, en particular, y en las educadoras que trabajaban en él, a las que ya conocía desde mucho antes, le animaron a elegirlo una vez más.
Obviamente, la escuela había programado una organización precisa del periodo de adaptación distribuyendo los tiempos igual para todos los niños y niñas: los primeros contactos, la charla inicial, las primeras visitas, los periodos de adaptación, la permanencia gradual en la escuela, etc. Tras varios días en los que el nió demostraba que se había adaptado bien y sin particulares problemas, la madre pidió un cambio a la educadora: consideraba que el niño se había adaptado bien y sin particulares problemas, la madre pidió un cambio a las educadoras: consideraba que el niño se había integrado bien, que no habían aparecido problemas y que, por eso, podía distanciarse antes de tiempo. La elección de la madre no venía impuesta por necesidades personales o externas; simplemente creía que el niño estaba listo y era ya el momento de dejarlo volar solo.
La educadora de referencia, al recibir esta propuesta, sintió en cambio cierto temor. No estaba de acuerdo, consideraba esta propuesta una transgresión de una regla consolidada. "No te preocupes- insistía la madre- nos conocemos bastante bien y te aseguro que no habrá sorpresas: ya es el cuarto hijo que mando a la escuela y siempre he querido que fuera a ésta. Estoy muy tranquila, y mi hijo también lo está porque yo lo estoy. Ni tiene ningún sentido que respete una rutina y un procedimiento que en este aspecto es meramente formal".
Entonces la educadora le respondió: "Todo es cierto. El niño se ha integrado bien y afronta bien la nueva situación. Pero la que no se siente cómoda soy yo. Necesito que las cosas procedan tal y como están programadas".

L’educadora es va equivocar o va fer bé donant-li aquesta resposta?

Encara que les rutines estén programades, l’educadora ha d’aprendre a d’adaptar el currículum al ritme de l’infant. Aquesta ha d’avaluar i valorar la situació en la que es troba l’infant i decidir quin ritme seguir.

Es possible que la mare tingui raó o no. Però ella no s’ha de sentir com que el que diu no té validesa.

Si la mestra pensa que no el nen no ha arribat al final del procés ha de poder dir-ho. Aquesta ha de tenir en compte les aportacions de la mare i tal vegada parlar-ho amb l’equip de treball.

Sessió 12 i 13 24/03/11

Valoració documental: SER Y TENER

Aquest documental ens mostra el dia a dia d’una escola d’un petit poble de França. Aquesta escola és una escola unitària on acudeixen una dotzena d’infants entre 4 i 10 anys. L’encarregat de l’educació d’aquestos infants és un mestre que ofereix als seus alumnes una educació basada en l’afecte.

A l’aula el mestre fa que tots els infants aprenguin de la mateixa manera, encara que he observat que aquest fa servir una metodologia una mica tradicional, com per exemple dictats, copia de paraules, etc. A més a més, el mestre fa que els alumnes li cridin de Senyor, si no terminen la feina els deixa sense pati, etc.

Volia fer un incís en aquest últim fet, el de castigar sense pati a l’infant que no termina la seva feina, ja que aquestos últims dies a classe hem debatit molt sobre si el càstig és una eina educativa o no. En aquest cas, el professor francès castiga a l’infant sense pati per no haver terminat el seu dibuix a l’hora que tocava. Personalment penso que aquest infant és d’edat molt curta per a castigar-lo tota l’estona de pati sense anar a jugar amb els companys, i treballant a classe. Com a futures mestres hem de tenir en compte que cada infant porta el seu ritme de treball i que no podem fer que tots els infants terminin la feina al mateix temps.  

Per altra banda, el mestre fa sortides a la natura, fan sessions de cuina, es reuneix amb la família dels alumnes, ajuda als infants a resoldre els seus problemes dialogant, fa que els alumnes aprenguin de forma globalitzada, dialoga de forma propera amb ells, etc., tot això des de l’afecte, la comprensió, i un vincle molt estret amb els alumnes. D’aquesta manera el mestre sap desenvolupar les capacitats dels seus alumnes i fer-los persones de profit.

Aquest mestre manté un vincle afectiu molt fort i estret amb tots els alumnes de la seva classe, a la vegada que els alumnes entre ells. Això és la clau que permet el màxim desenvolupament de les capacitats cognitives dels infants.

Al documental, es mostra com el mestre comença a preparar als alumnes per al trencament d’aquest vincle que es produirà entre ells quan aquestos deixen l’escola. Aquest trencament serà un procés dur que els alumnes hauran d’aprendre a superar i afrontar.

El mestre treballa l’elaboració del dol fent als alumnes que facin fora totes les emocions acumulades que porten degut a algun fet que els provoca frustació o dolor. Aquesta actitud del mestre és molt positiva per als infants, ja que fa que aquestos mostrin el que porten dins, i d'aquesta manera els prepara per a les situacions que vinguin, i els fa persones fortes i madures capaços d'afrontar els problemes.
 Una cosa important que fa el mestre, és la creació de punts de connexió entre els alumnes, ha d’haver-hi un vincle fort també entre ells. D’aquesta manera, la sortida d’aquesta escola serà més fàcil per a tothom.

Altres aspecte important que el mestre treballa per a facilitar el trencament d’aquest vincle és l’autonomia dels infants. Aquestos han de ser capaços de treballar en l’escola autònomament sense dependre del mestre ni de qualsevol company. Si existeix una dependència dins l’escola, a l’`hora de la sortida de l’infant aquest serà incapaç de treballar i desenvolupar-se a un altre lloc que no sigui la seva escola habitual.

Sessió 11 17/03/11

Cançó infantil on es treballen les emocions:

Al pensar en una cançó infantil on es treballen les emocions, la primera que m'ha vingut a la ment és la de la sèrie de Marco.

De petita jo veia aquesta sèrie i realment hem feia molta pena cada volta que escoltava la cançó, així com l’argument en sí de la sèrie.

Aquesta cançó treballa el trencament del vincle entre Marco i la seva mare que ha hagut de separar-se d’ell.

La cançó mostra com existia un vincle entre Marco i la seva mare, però que un dia va trencar-se degut a que la mare va haver de marxar a un altre país i es va separar del seu fill. L’infant, està trist per la marxa de la seva mare, i mostra l’afecte i l’amor que sent per ella dient que si no torna, ell anirà a cercar-la allà on hi sigui.

La cançó transmet una sensació de soledat i tristor molt gran per part de Marco, a la vegada que mostra valentia i coratge per que no vol rendir-se en recuperar a la seva mare.

Penso que amb aquesta cançó tot infant que l’ha oïda ha experimentat una sensació d’amor i vincle cap a la seva mare.

 

Sessió 10 15/03/11

PAFF ERA UN DRAC MÀGIC

Aquesta cançó infantil conta la historia d'un drac, Paff, que està tot sol i necessita la companyia d'algú. Un dia, el drac coneix a un nen, i tots dos es fan amics. Però amb el pas del temps, l'infant es fa gran i s'ha de separar de Paff. Això suposa la tristesa del drac que torna a quedar tot sol.

Amb aquest argument la cançó reflexa que ningú sobreviuríem tots sols en la vida, sinó que tots necessitem de la companyia d'algú. A més a més, quan el drac i el nen es coneixen i es fan amics, es mostra l'establiment d'un vincle molt fort, on els dos creixen junts, s'acompanyen mutuament, hi ha afecte, confiança, etc. Però quan arriba el moment on el nen ha de separar-se de Paff, es treballa el trencament del vincle, la separació de tots dos. Amb la lletra de la cançó en aquest moment es treballa l'elaboració del dol, degut a aquesta separació.

Amb aquesta cançó es poden treballar tots aquestos aspectes, com l'establiment i el trencament del vincle afectiu, necessaris en la vida de l'infant per a aprendre a afrontar qualsevol tipus de problema.

Sessió 9 10/03/11

Com hauria de ser l’escola dels nostres dies per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants.

L’escola hauria de tenir en compte treballar els sentiments i emocions amb els infants, en comptes de centrar-se exclusivament en assolir uns continguts teòrics.

Hauria de ser una escola on tothom es senti acollit, i que respecti els ritmes d’aprenentatge dels infants.

A aquesta escola hauria d'existir una formació contínua del professorat, i sensibilització d’aquest envers les problemàtiques socials del moment.

L’escola ha de partir de la empatia i la confiança.

Els objectius que s’haurien de tenir en compte són:

- El desenvolupament emocional dels infants, que aquestos siguin capaços d’identificar les seves emocions i dels altres i que aprenguin a regular-les i gestionar-les.

- L’establiment de vincles afectius entre mestra-infant, infant-infant... Ha d'haver-hi un treball conjunt, en equip.

- L'existència d'un desenvolupament integral (continguts, emocions...)

- Una perspectiva globalitzadora i holística, és a dir, que no només aprenguin sinó que aprenguin dins una dinàmica de benestar.

El model hauria de ser:

Un model que ofereix qualitat de vida, benestar físic, emocional i social.

Un model coherent, la família i l’escola han d’anar a la una.