Sessió 12 i 13 24/03/11

Valoració documental: SER Y TENER

Aquest documental ens mostra el dia a dia d’una escola d’un petit poble de França. Aquesta escola és una escola unitària on acudeixen una dotzena d’infants entre 4 i 10 anys. L’encarregat de l’educació d’aquestos infants és un mestre que ofereix als seus alumnes una educació basada en l’afecte.

A l’aula el mestre fa que tots els infants aprenguin de la mateixa manera, encara que he observat que aquest fa servir una metodologia una mica tradicional, com per exemple dictats, copia de paraules, etc. A més a més, el mestre fa que els alumnes li cridin de Senyor, si no terminen la feina els deixa sense pati, etc.

Volia fer un incís en aquest últim fet, el de castigar sense pati a l’infant que no termina la seva feina, ja que aquestos últims dies a classe hem debatit molt sobre si el càstig és una eina educativa o no. En aquest cas, el professor francès castiga a l’infant sense pati per no haver terminat el seu dibuix a l’hora que tocava. Personalment penso que aquest infant és d’edat molt curta per a castigar-lo tota l’estona de pati sense anar a jugar amb els companys, i treballant a classe. Com a futures mestres hem de tenir en compte que cada infant porta el seu ritme de treball i que no podem fer que tots els infants terminin la feina al mateix temps.  

Per altra banda, el mestre fa sortides a la natura, fan sessions de cuina, es reuneix amb la família dels alumnes, ajuda als infants a resoldre els seus problemes dialogant, fa que els alumnes aprenguin de forma globalitzada, dialoga de forma propera amb ells, etc., tot això des de l’afecte, la comprensió, i un vincle molt estret amb els alumnes. D’aquesta manera el mestre sap desenvolupar les capacitats dels seus alumnes i fer-los persones de profit.

Aquest mestre manté un vincle afectiu molt fort i estret amb tots els alumnes de la seva classe, a la vegada que els alumnes entre ells. Això és la clau que permet el màxim desenvolupament de les capacitats cognitives dels infants.

Al documental, es mostra com el mestre comença a preparar als alumnes per al trencament d’aquest vincle que es produirà entre ells quan aquestos deixen l’escola. Aquest trencament serà un procés dur que els alumnes hauran d’aprendre a superar i afrontar.

El mestre treballa l’elaboració del dol fent als alumnes que facin fora totes les emocions acumulades que porten degut a algun fet que els provoca frustació o dolor. Aquesta actitud del mestre és molt positiva per als infants, ja que fa que aquestos mostrin el que porten dins, i d'aquesta manera els prepara per a les situacions que vinguin, i els fa persones fortes i madures capaços d'afrontar els problemes.
 Una cosa important que fa el mestre, és la creació de punts de connexió entre els alumnes, ha d’haver-hi un vincle fort també entre ells. D’aquesta manera, la sortida d’aquesta escola serà més fàcil per a tothom.

Altres aspecte important que el mestre treballa per a facilitar el trencament d’aquest vincle és l’autonomia dels infants. Aquestos han de ser capaços de treballar en l’escola autònomament sense dependre del mestre ni de qualsevol company. Si existeix una dependència dins l’escola, a l’`hora de la sortida de l’infant aquest serà incapaç de treballar i desenvolupar-se a un altre lloc que no sigui la seva escola habitual.