VALORACIÓ FINAL ASSIGNATURA

Realment terminar amb aquesta assignatura és de les que més pena m’he dona. Personalment, ha estat una assignatura agradable. Per una part, m’agradava la matèria a estudiar, i per altra, les sessions no eren de cap manera avorrides i ha estat fàcil seguir-les i treure qualque cosa d’elles.

En general, no hi ha cap aspecte de l’assignatura que m’hagi costat molt de realitzar o estudiar. Si hi ha que mencionar qualque aspecte una mica costós, seria el fet de portar al dia aquest portafoli.

Degut a la càrrega i el volum de feina que portàvem durant el quadrimestre pel que fa a totes les assignatures, m’ha estat una mica complicat realitzar dia a dia les reflexions corresponents a cada classe. Crec que només el fet de pensar que havia de realitzar la carpeta d’aprenentatge i plasmar en ella tots els aspectes de l’assignatura m’angoixava una mica, ja que volia portar-la al dia per tal de no oblidar cap aspecte ni activitat.

Encara així, crec que he superat aquest fet i he portat la meva carpeta d’aprenentatge lo millor que he pogut. He plasmat tots els aspectes de l’assignatura que hem semblaven més significatius, per tal de que en un futur no queden en l’oblit i tingui l’oportunitat d’accedir a ells lo més ràpid i fàcil possible.

En conclusió, realitzar aquest portafoli d’estudis ha estat beneficiós per a la meva formació ja que he treballat en profunditat tots els aspectes tractats en l’assignatura, i a l’hora he gaudit fent aquest bloc que és una alternativa bastant innovadora.

Sessió 15 14/04/11

1

1.    Fes un recorregut  i familiaritza-te amb la pàgina: http://www9.xtec.cat/web/projectes/196

2.    Elabora un mapa de la web que et serveixi per a explicar als teus companys com està estructurada i quins són els seus aspectes més rellevants.

La pàgina web està estructura en dos parts, Educació Infantil i Primària i Educació Secundària.

Dins la part d'Educació Infantil i Primària hi ha diferents aspectes com la competència social, la comunicació, l’acollida, la inclusió, les emocions, la cultura de la pau, la mediació, etc.

Per altra part, dins la secció d'Educació Secundària hi ha cinca caixes diferents amb materials per a treballar:

-La comunicació,on trobem material per a treballar les habilitats de comunicació, i les eines que proporcionen una comunicació rica i efectiva. 

- Les emocions, on trobem material per a comprendre i conèixer millor els sentiments i emocions dels altres, i aprendre a autorregular-nos.

 -La mediació, on trobem material per aprendre resoldre conflictes, i a establir de nou la comunicació, i per a fomar-se com a mediador.

   -Les metodologies d’aprenentatge, on trobem materials on es treballa a través de diferents metodologies.

  -La tutoria, on trobem material per a treballar aspectes com, el conflicte, la comunicació, les emocions, l’assertivitat, el treball cooperatiu, l’ autoavaluació, la responsabilitat, les normes, etc.

3.    Tria una de les activitats i explica als teus companys.

 Per què l’has triat?

He triat aquesta activitat per a que els infants aprenguin a reconèixer les emocions i a la vegada,  a treballar en equip amb els companys.

Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat?

En aquesta activitat es treballaran les diferents emocions. Els infants han de ser capaços de reconèixer i produir les diferents emocions.

En què consisteix?

En un primer moment, els infants hauran de simular les diferents emocions amb la seva pròpia cara, i després decidir en grup i atorgar a les diferents cares de la plantilla, una boca per tal de que simuli la emoció que posa baix de cadascuna.

 Què necessites per a dur-la a terme?

- Plantilles amb cares que tinguin la boca.

- Plantilles amb boques que representin les diferents emocions.

 

Proposta de treball:

Passos	Tasca a fer
1	Repartir un paquet de plantilles ovals amb les emocions escrites (sis en total)
2	Entre tota la classe simular la boca que posaríem en cada expressió que ens proposa el mestre o la mestra.
3	Entre tot l’equip han de decidir quina boca  han de posar a cada cara perquè expressi l’emoció descrita a baix de cada plantilla.
4	Finalment avaluaran entre tots i totes si la cara que han dibuixat concorda amb l’emoció. Cada persona que tingui la mateixa cara dels diferents grups mostrarà la cara que han dibuixat el seu grup i valoraran si realment correspon a l’emoció.
5	Avaluació personal

Sessió 14 31/03/11

El període d'Adaptació

Un día una madre se presentó acompañando a su hijo a la escuela por primera vez. Ya era su cuarto hijo y la confianza incondicional en ese centro, en particular, y en las educadoras que trabajaban en él, a las que ya conocía desde mucho antes, le animaron a elegirlo una vez más.
Obviamente, la escuela había programado una organización precisa del periodo de adaptación distribuyendo los tiempos igual para todos los niños y niñas: los primeros contactos, la charla inicial, las primeras visitas, los periodos de adaptación, la permanencia gradual en la escuela, etc. Tras varios días en los que el nió demostraba que se había adaptado bien y sin particulares problemas, la madre pidió un cambio a la educadora: consideraba que el niño se había adaptado bien y sin particulares problemas, la madre pidió un cambio a las educadoras: consideraba que el niño se había integrado bien, que no habían aparecido problemas y que, por eso, podía distanciarse antes de tiempo. La elección de la madre no venía impuesta por necesidades personales o externas; simplemente creía que el niño estaba listo y era ya el momento de dejarlo volar solo.
La educadora de referencia, al recibir esta propuesta, sintió en cambio cierto temor. No estaba de acuerdo, consideraba esta propuesta una transgresión de una regla consolidada. "No te preocupes- insistía la madre- nos conocemos bastante bien y te aseguro que no habrá sorpresas: ya es el cuarto hijo que mando a la escuela y siempre he querido que fuera a ésta. Estoy muy tranquila, y mi hijo también lo está porque yo lo estoy. Ni tiene ningún sentido que respete una rutina y un procedimiento que en este aspecto es meramente formal".
Entonces la educadora le respondió: "Todo es cierto. El niño se ha integrado bien y afronta bien la nueva situación. Pero la que no se siente cómoda soy yo. Necesito que las cosas procedan tal y como están programadas".

L’educadora es va equivocar o va fer bé donant-li aquesta resposta?

Encara que les rutines estén programades, l’educadora ha d’aprendre a d’adaptar el currículum al ritme de l’infant. Aquesta ha d’avaluar i valorar la situació en la que es troba l’infant i decidir quin ritme seguir.

Es possible que la mare tingui raó o no. Però ella no s’ha de sentir com que el que diu no té validesa.

Si la mestra pensa que no el nen no ha arribat al final del procés ha de poder dir-ho. Aquesta ha de tenir en compte les aportacions de la mare i tal vegada parlar-ho amb l’equip de treball.

Sessió 12 i 13 24/03/11

Valoració documental: SER Y TENER

Aquest documental ens mostra el dia a dia d’una escola d’un petit poble de França. Aquesta escola és una escola unitària on acudeixen una dotzena d’infants entre 4 i 10 anys. L’encarregat de l’educació d’aquestos infants és un mestre que ofereix als seus alumnes una educació basada en l’afecte.

A l’aula el mestre fa que tots els infants aprenguin de la mateixa manera, encara que he observat que aquest fa servir una metodologia una mica tradicional, com per exemple dictats, copia de paraules, etc. A més a més, el mestre fa que els alumnes li cridin de Senyor, si no terminen la feina els deixa sense pati, etc.

Volia fer un incís en aquest últim fet, el de castigar sense pati a l’infant que no termina la seva feina, ja que aquestos últims dies a classe hem debatit molt sobre si el càstig és una eina educativa o no. En aquest cas, el professor francès castiga a l’infant sense pati per no haver terminat el seu dibuix a l’hora que tocava. Personalment penso que aquest infant és d’edat molt curta per a castigar-lo tota l’estona de pati sense anar a jugar amb els companys, i treballant a classe. Com a futures mestres hem de tenir en compte que cada infant porta el seu ritme de treball i que no podem fer que tots els infants terminin la feina al mateix temps.  

Per altra banda, el mestre fa sortides a la natura, fan sessions de cuina, es reuneix amb la família dels alumnes, ajuda als infants a resoldre els seus problemes dialogant, fa que els alumnes aprenguin de forma globalitzada, dialoga de forma propera amb ells, etc., tot això des de l’afecte, la comprensió, i un vincle molt estret amb els alumnes. D’aquesta manera el mestre sap desenvolupar les capacitats dels seus alumnes i fer-los persones de profit.

Aquest mestre manté un vincle afectiu molt fort i estret amb tots els alumnes de la seva classe, a la vegada que els alumnes entre ells. Això és la clau que permet el màxim desenvolupament de les capacitats cognitives dels infants.

Al documental, es mostra com el mestre comença a preparar als alumnes per al trencament d’aquest vincle que es produirà entre ells quan aquestos deixen l’escola. Aquest trencament serà un procés dur que els alumnes hauran d’aprendre a superar i afrontar.

El mestre treballa l’elaboració del dol fent als alumnes que facin fora totes les emocions acumulades que porten degut a algun fet que els provoca frustació o dolor. Aquesta actitud del mestre és molt positiva per als infants, ja que fa que aquestos mostrin el que porten dins, i d'aquesta manera els prepara per a les situacions que vinguin, i els fa persones fortes i madures capaços d'afrontar els problemes.
 Una cosa important que fa el mestre, és la creació de punts de connexió entre els alumnes, ha d’haver-hi un vincle fort també entre ells. D’aquesta manera, la sortida d’aquesta escola serà més fàcil per a tothom.

Altres aspecte important que el mestre treballa per a facilitar el trencament d’aquest vincle és l’autonomia dels infants. Aquestos han de ser capaços de treballar en l’escola autònomament sense dependre del mestre ni de qualsevol company. Si existeix una dependència dins l’escola, a l’`hora de la sortida de l’infant aquest serà incapaç de treballar i desenvolupar-se a un altre lloc que no sigui la seva escola habitual.

Sessió 11 17/03/11

Cançó infantil on es treballen les emocions:

Al pensar en una cançó infantil on es treballen les emocions, la primera que m'ha vingut a la ment és la de la sèrie de Marco.

De petita jo veia aquesta sèrie i realment hem feia molta pena cada volta que escoltava la cançó, així com l’argument en sí de la sèrie.

Aquesta cançó treballa el trencament del vincle entre Marco i la seva mare que ha hagut de separar-se d’ell.

La cançó mostra com existia un vincle entre Marco i la seva mare, però que un dia va trencar-se degut a que la mare va haver de marxar a un altre país i es va separar del seu fill. L’infant, està trist per la marxa de la seva mare, i mostra l’afecte i l’amor que sent per ella dient que si no torna, ell anirà a cercar-la allà on hi sigui.

La cançó transmet una sensació de soledat i tristor molt gran per part de Marco, a la vegada que mostra valentia i coratge per que no vol rendir-se en recuperar a la seva mare.

Penso que amb aquesta cançó tot infant que l’ha oïda ha experimentat una sensació d’amor i vincle cap a la seva mare.

 

Sessió 10 15/03/11

PAFF ERA UN DRAC MÀGIC

Aquesta cançó infantil conta la historia d'un drac, Paff, que està tot sol i necessita la companyia d'algú. Un dia, el drac coneix a un nen, i tots dos es fan amics. Però amb el pas del temps, l'infant es fa gran i s'ha de separar de Paff. Això suposa la tristesa del drac que torna a quedar tot sol.

Amb aquest argument la cançó reflexa que ningú sobreviuríem tots sols en la vida, sinó que tots necessitem de la companyia d'algú. A més a més, quan el drac i el nen es coneixen i es fan amics, es mostra l'establiment d'un vincle molt fort, on els dos creixen junts, s'acompanyen mutuament, hi ha afecte, confiança, etc. Però quan arriba el moment on el nen ha de separar-se de Paff, es treballa el trencament del vincle, la separació de tots dos. Amb la lletra de la cançó en aquest moment es treballa l'elaboració del dol, degut a aquesta separació.

Amb aquesta cançó es poden treballar tots aquestos aspectes, com l'establiment i el trencament del vincle afectiu, necessaris en la vida de l'infant per a aprendre a afrontar qualsevol tipus de problema.

Sessió 9 10/03/11

Com hauria de ser l’escola dels nostres dies per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants.

L’escola hauria de tenir en compte treballar els sentiments i emocions amb els infants, en comptes de centrar-se exclusivament en assolir uns continguts teòrics.

Hauria de ser una escola on tothom es senti acollit, i que respecti els ritmes d’aprenentatge dels infants.

A aquesta escola hauria d'existir una formació contínua del professorat, i sensibilització d’aquest envers les problemàtiques socials del moment.

L’escola ha de partir de la empatia i la confiança.

Els objectius que s’haurien de tenir en compte són:

- El desenvolupament emocional dels infants, que aquestos siguin capaços d’identificar les seves emocions i dels altres i que aprenguin a regular-les i gestionar-les.

- L’establiment de vincles afectius entre mestra-infant, infant-infant... Ha d'haver-hi un treball conjunt, en equip.

- L'existència d'un desenvolupament integral (continguts, emocions...)

- Una perspectiva globalitzadora i holística, és a dir, que no només aprenguin sinó que aprenguin dins una dinàmica de benestar.

El model hauria de ser:

Un model que ofereix qualitat de vida, benestar físic, emocional i social.

Un model coherent, la família i l’escola han d’anar a la una.

Sessió 8 8/03/11

Idees més significatives de les dos tipologies de família que planteja l'article 'Dos modelos de família'.

Model hiperprotector:

 - Per obtenir el be del fill, l’adult no dubta en posar-se en el seu lloc.

- El fill queda sempre en posició de inferioritat, per què no se li permet resoldre per si mateix cap conflicte.

- La hiperprotecció fa que el nen es torni egoista, ja que s’acostuma a rebre però no a dar.

- Aquest model de pares transmet dos missatges:

1. A través de tus pares pots aconseguir tot lo que desitges independentment dels teus actes.

            2. Sense els teus pares ets incapaç d’aconseguir res en la vida.

Modelo democràtic-permissiu:

- Els fills prenen les decisions i es converteixen en ‘tirans’ per a obtenir tot el que desitgen.

- Las regles canviaran per satisfer las necessitats dels fills, que no tenen límit, evitant així els conflictes.  

Breu reflexió sobre les dos tipologies i les conseqüències que poden tenir:

Els dos models  completament diferents però tots dos tenen en comú evitar el conflicte, creant fills egoistes incapaç d’acatar les normes de la societat, i privant-lo de les eines per a resoldre qualsevol tipus de problema.

Conseqüències de l’entrada a l’escola quan un infant prové d’un d’aquests models de conducta.

Quan un infant que prové d'un d'aquests dos models de família, entra a l'escola, es produeix un conflicte, ja que aquestos no tenen  estratègies per afrontar una situació diferent.

 A l’entrada a l’escola no hi existeix el vincle, sinó que s’ha de produir el procés d’adaptació. Els infants passen d’un sistema a un altre, canvien la seva forma de fer.

Aquest conflicte que es produeix a l’entrada a l’escolarització, produeix en l’infant estrés, angoixa... Per tant el comportament i la conducta d’aquest infant serà desestructurada (es farà pipi, pegarà...), i es podran generar dificultats d'aprenentatge.

REFLEXIÓ CAPÍTOL 5È: 'LA NECESIDAD DE ESTABLECER LÍMITES, ESTRUCTURA Y ESPECTATIVAS'

Entre los profesores hay diferentes opiniones acerca de la necesidad de establecer límites, estructura y expectativas. Por un lado, hay unos que están a favor de enfoques educativos que expliquen el por qué de las cosas. En cambio, otros son partidarios de medidas disciplinarias rígidas basadas en el respeto y la obediencia.

Para entrar en este tipo de debate tenemos que tener claro cómo se produce el aprendizaje del niño. Como futuras docentes hay que tener en cuenta que todo aprendizaje que se produce en el niño se produce a través del cuidado afectivo.

En cambio, si un niño aprende a través del miedo este tiene mayores posibilidades en un futuro de caer en la bebida, las drogas y las conductas delictivas.

Por descontando está que el castigo físico está totalmente rechazado en la disciplina. En lugar de pegar un azote a un hijo, lo adecuado sería sentarnos a dialogar e intentar solucionar los problemas de esta manera, sin violencia.

Así, tenemos que enseñar a través del afecto y el cariño, ya que así los niños se sentirán acogidos, respetados y a gusto con el docente. Si un niño se siente valorado y querido por el docente, éste tendrá más posibilidades de mantener una conducta adecuada.

También es importante tener en cuenta que nosotros, los adultos, somos la figura principal de referencia para el niño. Es decir, que si queremos inculcar una conducta adecuada en el pequeño, el primer paso es que nosotros sigamos esta conducta. El adulto tiene que actuar como ejemplo y modelo para el niño. Además, tenemos que saber empatizar con el niño e intentar sentir nosotros lo que queremos que ellos sientan y entiendan.

Si como adultos intentamos seguir estos pasos conseguiremos inculcar en los niños unas expectativas y unos objetivos personales, que le llevarán a adquirir la disciplina que nos proponemos para ellos.

Sessió 6 i 7 24/02/11 i 29/02/11

Definició del que entenc personalment per Família:

La família la composen un grup de persones lligades per raons biològiques o d'adopció. Aquestes persones poden conviure juntes o no, i poden tenir relacions més o menys estretes. 

Després de consensuar amb les companyes i he de posar en comú totes les definicions personals sobre la FAMÍLIA, hem arribat a la següent definició conjunta que abarca tots els aspectes comentats a classe:

La família és un conjunt de persones que poden estar lligades biològicament o no. Aquesta és incondicional i permet la supervivència de qui l’integra, convivint amb ella o no, o tenint relacions més o menys estretes.

Tractant aquest tema de família, hem visualitzat el següent video:

Aquest vídeo transmet la importància de la figura paterna o materna per a un infant. Personalment me transmet una mica de pena pel fet que els infants aprenguin aquestes conductes negatives de la mà dels seus pares o mares, quins suposadament són les seves figures de referència, de les quals haurien d'aprendre les conductes correctes.
El video exemplifica perfectament cóm els infants aprenen per imitació. Aquestos es  fixen i imiten les conductes dels adults que viuen al seu entorn. Per tant, hem de tenir cura de les conductes que mantenim davant dels infants, ja que aquestos són com esponjes i absorveixen tot el que passa al seu voltant.

Sessió 5 22/02/11

LES EMOCIONS

Vídeo: SENTIR

Des del començament de la vida d'un infant, aquesta és un viatge d'emocions contínues.

Amb només un mes de vida el nadó es limita a emetre actes reflexos, però amb el temps aquest començarà a sentir multitud d'emocions.

Les primeres relacions que estableix el nadó són molt importants per a un desenvolupament emocional saludable i positiu d’aquest.

Amb un estudi s’ha comprovat que un nadó amb tres mesos és capaç de sentir i expressar les emocions bàsiques, les quals s’aniran matisant amb el pas del temps. Aquestes expressions de les emocions són un acte de supervivència, ja que tots tenim la necessitat d’expressar i fer veure als altres l’estat en els que ens trobem i què necessitem en cada moment.

A l’edat de quatre mesos, encara que el vocabulari del nadó és escàs, aquest ja es capaç de expressar les seves emocions quan cal, majoritàriament amb el plor. Per exemple, quan té fam, quan té son, quan vol sortir del llit, etc.

 Encara que els adults no ens adonem, un nadó de curta edat és capaç d’identificar i adonar-se de les emocions i l’estat d’ànim que tenim. D’aquesta manera, les emocions són el primer llenguatge que establim entre adult i nadó, són el llenguatge de la infància.

Tota persona arriba al món amb una personalitat i una caràcter, que en contacte i relació amb l’entorn va canviant. Amb l’experiència i el pas dels anys es va aprenent a regular les emocions.
Aquest vídeo reflexa la importància que té l’establiment d’un vincle entre un nadó i la seva mare. Aquesta relació és decisiva en la vida del nadó per al seu desenvolupament global.

Sessió 4 17/02/11

‘No n’hi ha prou amb que no em peguis i no facis mal, has d’aprendre a tocar-me, acariciar-me, abraçar-me, cantar-me, gronxar-me".

"...No es suficiente el que no me golpees, tu cuerpo tiene que ser cuenco, hogar y abrazo para mí”.

Félix López Sánchez

Amb aquestes dues frases hem començat la classe d'avui parlant de l'AFECCIÓ. Hem parlat sobre la importància d'aquesta i de l'establiment del vincle afectiu.

Com a futures mestres hem de tenir molt en compte la importància d'establir vincles afectius amb els infants. Hem de convertir-nos en un figura de confiança, proximitat i estima per als infants, i  aquestos han de tenir l'oportunitat de trobar una seguretat en nosaltres.  

Per a terminar la classe d'avui hem escoltat una cançó de Joan Manuel Serrat, Niño, la qual enllaç a continuació:

La cançó comença amb una frase en la qual es reflexa l'establiment d'un vincle segur entre el pare i el fill: 'A menudo los hijos se nos parecen, así nos dan la primera satisfacción'. Aquestes paraules reflexen la tranquilitat i seguritat que els pares senten al veure que els seus fills s'assemblen a ells, i per tant, és cent per cent segur de que són fills seus. D'aquesta manera és segur l'establiment del vincle d'afecte.
La cançó també diu un parell de frases que donen peu a reflexió: 'Niño que eso no se hace, que eso no se dice, que eso no se toca', 'Nos empeñamos en dirigir sus vidas', 'Niño deja de joder ya con la pelota'. Aquestes frases reflexen l'autoritat que el pare o mare exerceix sobre l'infant, i dona peu a fer una reflexió sobre l'actitud que mantenim amb ells. Hem de donar-li l'oportunitat als infants d'experimentar, de fer, de pensar... per sí mateixos. Hem de deixar als infants ser 'lliures' dins uns límits lògics. Tots sabem que el 'NO' és una paraula que ha d'estar dins l'educació, però sempre tenint en compte a l'infant com a INFANT, i pensant en el seu correcte desenvolupament i de les seves capacitats.
Com diu aquesta frase, 'Nada ni nadie pueden impedir que sufran, que decidan por ellos, que se equivoquen, que crezcan, y que un día nos digan adíós', com a pares o docents no podem evitar que l'infant pateixi, cresqui, decideixi per ell mateix o que s'equivoqui, sinó que ha de ser ell mateix el que visqui la seva vida amb els seus aconteixements.
És imprescindible l'establiment de vincles entre les persones que t'envolten i conviuen amb tú el dia a dia, però aquestos vincles a vegades es trenquen, s'enfrien o desapareixen completament. Això, és una conseqüència que com a persones hem d'aprendre a superar i hem de patir a vegades varies voltes al llarg de la nostra vida.

Sessió 3 15/02/11

Avui hem començat la classe parlant sobre el Desenvolupament emocional. El que he estret, és que el desenvolupament emocional es refereix al procés en què un infant construeix la seva pròpia identitat, la seva autoestima, la seguretat i la confiança en sí mateix i en el món que l'envolta mitjançant les interaccions que estableix amb els seus altres significatius.
Hem parlat del desenvolupament de l'expressió emocional al llarg dels primers anys de vida de l'infant. Per exemple:
-Dels 0 a 6 mesos, apareix la rialla en l'infant, i aquest és capaç de donar una resposta depenent del to de veu de la persona.
- Dels 7 als 12 mesos, aungmenta l'ira i la por en l'infant, i aquest millora l'autoregulació emocional.
- Als 1 i 2 anys, apareixen les emocions autoconscients (vergonya, enveja, orgull...), i apareix també la resposta empàtica.
Arribats a aquest punt, ha sortit la qüestió de: si no has passat per la mateixa situació que l'altra persona, pots empatitzar amb ella?
Tal vegada si pots empatitzar amb aquella persona, i intentar posar-te a la seva pell i sentir com ella, però segurament no ho faràs al mateix nivell que ella es sent.
- Dels 3 als 6 anys, a mesura que millora en l'infant la representació i el llenguatge, es desenvolupen estratègies conductuals per a l'autoregulació emocional. A aquesta edat també començen a comprendre més les emocions de les persones que l'envolten.

Després d'això, varem parlar del Desenvolupament afectiu i social de l'infant.
Hem comentat que el desenvolupament afectiu i social és, en un sentit ampli, aquella dimensió evolutiva que es refereix a la incorporació de cada nen a la societat on viu.
Existeixen una sèrie de processos que intervenen en aquest desenvolupament social de l'infant, com per exemple:
- Els processos interactius que donen lloc al coneixement social.
- Els processos interactius orientats a la formació i desenvolupament dels vincles afectius i socials. Aquestos vincles afectius condicionen el desenvolupament social de l'infant.
- Els processos interactius que socialitzen les emocions i promouen el desenvolupament emocional. Que regula la expressió de les emocions, i es desenvolupa la comprensió de les emocions pròpies i alienes.
- Els processos interactius de conformació de la conducta socialment acceptable i de control de la inacceptable.
- Els processos de construcció de la identitat personal diferencial. L'infant depenent de les seves característiques diferenciadores (físiques, motores, perceptives, temperamentals...) es relacionarà de forma determinada amb el seu entorn.

¿Cómo influye en las personas el tipo de vínculo formado en al infancia?

Los niños que han establecido un vínculo de seguridad y que, por tanto, cuentan con una base segura, no necesitan estar abrazados a sus madres continuamente. Se sienten seguros para alejarse de ella y explorar el ambiente, porque saben que ella seguirá ahí cuando vuelvan. Esta libertad les permite intentar y aprender cosas nuevas, afrontar problemas y sentirse más tranquilos ante las situaciones nuevas o desconocidas.

Entre lo tres y cinco años, los niños con vínculos afectivos de seguridad son más curiosos y competentes, se llevan mejor con otros niños y tienen mayor probabilidad de establecer amistades íntimas. También tienen una mayor probabilidad de ser independientes en el preescolar y consultar a los profesores sólo cuándo los necesitan.

Sessió 2 10/02/11

-ACTIVITAT 1: QUÈ SÓN LES EMOCIONS?

La classe d'avui l'hem començat treballant sobre què són les emocions?

Prèviament a casa cadascuna havíem de fer la nostra reflexió personal sobre que són per a nosaltres les emocions.

La meva definició d'emoció és la següent:

"Les emocions són respostes d’un individu envers diferents estímuls de l’entorn o d’un mateix".

Després, en grup amb Danae i Marina hem posat en comú les nostres definicions personals, i hem consensuat una frase per a definir què són les emocions:

"Les emocions són un conjunt d’alteracions o respostes físiques i psíquiques d’un individu causades per distints estímuls interns o externs i que es manifesten de formes diferents".

Debatint amb tota la classe han sortit altres reflexions per a definir les emocions com per exemple:

"L'emoció és un sentiment subjectiu, cada persona expressa les emocions de forma diferents".

"L'emoció és un sentiment universal, tot el món té emocions".

-ACTIVITAT 2. EMOCIONES PRIMARIAS Y SU ALQUIMIA

La següent activitat consistia en, de la lectura 'emociones primarias y su alquimia', escollir com a màxim 3 definificions de cada emoció que millor la caracteritzaven dins l'educació i que ens semblin més significatives. Primer havíem de fer-lo de forma individual i després havíem de consensuar amb el petit grup i decidir quina és la frase més significativa.

Parlant a classe hem comentat que les emocions són passatgeres, i podem passar ràpidament d’una emoció a una altra.

Un sentiment a diferència d'una emoció, és allò que connexiona amb el teu interior.

Les frases que jo he escollit personalment i que em semblaven més significatives de cada emoció són les següents:

AMOR

- Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico.

- Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente.

En grup, coincidint amb una de les definicions que jo havia escollit, hem deficidit que la frase que més caracteritza l'emoció de l'amor és:

- Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades.


En gran grup hem comentat que com a mestres, pares i mares hem de tenir sempre present aquesta emoció.  Que tothom cerca ser estimat. Si un nen fa un rebuig segurament està cercant una estima.

MIEDO

- El miedo, al mismo tiempo que permite crear, también limita. Conocerlo ayuda a crecer.

- Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obtener de él ventajas o poder.

En grupo:

- El miedo, al mismo tiempo que permite crear, también limita. Conocerlo ayuda a crecer.

Parlant sobre aquesta emoció ha sortit, que si reconeixes la por podras superar-la. Si sentim por podem crear alternatives per a superar-la. Les persones que s'enfrentan a la por arriben a ser persones creatives.

RABIA

- Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie.

- Verbalizar la situación emocional a otra persona.

En grupo:

- Dar un tiempo para que el niño pida perdón, porque aprender a pedir perdón es difícil después de sentir mucha rabia, sobre todo sentirlo. Dar tiempo es fomentar la sinceridad de aquello que decimos y aquello que sentimos.

Parlant sobre la ràbia hem comentat que és una de les emocions més 'complicades'.

És interessant que la ràbia sigui un procés. En un primer moment hem d'acollir a l'infant físicament quan senti ràbia, després hem de parlar per a que s'adongui de lo ocurrit, i per últim hem de donar temps per a pensar, per a que l'infant demani perdó. 

És una de les emocions que més ens consta acceptar per què és de les més escandaloses.

TRISTEZA

- Si nos permitimos expresar la pena es más problabe que, poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podamos comenzar de nuevo.

En grupo:

- Cuando una persona acepta sus tristezas está también más abierta a disfrutar de las alegrías, del amor y de todo lo que nos aporta la vida.

ALEGRIA

- Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener solucions y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor.

- Poder reírse de uno mismo es una muestra de humildad y de tolerancia hacia uno mismo. Se puede proponer a los niños y también a los adultos.

En grupo:

- Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener solucions y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor.

Després d'aquestes activitats tenc una visió molt més detallada de què són les emocions, i de la importància que aquestes tenen a la nostra vida diària. M'he concienciat de que és molt important tenir en compte les emocions i de fer-les fora quan el propi cos ho demana.